migrolares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mi.ɣɾuˈɫa.ɾəs/
	balear /mi.ɣɾoˈɫa.ɾəs/, /mi.ɣɾuˈɫa.ɾəs/
Occidental:	/mi.ɣɾoˈɫa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

migrolares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de migrolar-se
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb migrolar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·gro·la·res (4)
• Anagrames: migrolar-se, morralegis