Vés al contingut

metzina

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /məˈd͡zi.nə/, occidental /meˈd͡zi.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: Del llatí med(i)cīna, de medicīnus, de medicus, segle XIII. Doblet del semicultisme medecina. Inicialment amb el sentit de «medicament», aviat es va usar per eufemisme o sarcasme amb el sentit de «substància verinosa»,[1] equivalent al llatí venēnum, d’on havia sortit verí que va quedar reservat al sentit del llatí virus.[2]

metzina f. (plural metzines)

  1. Substància morbosa o letal per a un organisme, especialment d’origen vegetal o mineral.

Notes

[modifica]
  • En general, s’usa metzina per a substàncies verinoses de plantes i minerals.
  • S’usa verí per a substàncies verinoses d’animals.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: met·zi·na (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aeimntz)
  • Anagrama: amenitz

Vegeu també

[modifica]
  1. Coromines, Joan; et al. «DECat. V, 644a36-58». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. V: LL-NY, p. 644. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985.
  2. Coromines, Joan; et al. «DECat. IX, 167a50-56». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. IX: V-ZUM, p. 167. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1991.