metja

De Viccionari
Potser volíeu: metjà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈme.d͡ʒə/, occidental /ˈme.d͡ʒa/
  • Rimes: -edʒa
  • Parònim: metxa
  • Etimologia: De metge amb pronúncia àtona contrastiva per gènere, habitual en occidental pels substantius invariables en -e o -a.

Nom[modifica]

metja f. ‎(plural metges)

  1. (valencià) forma alternativa de metge ‎(«metgessa»)

Verb[modifica]

metja

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de metjar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb metjar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: met·ja (2)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DNV