metal·litzar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /mə.təɫ.ɫiˈd͡za/
Occidental: nord-occidental /me.taɫ.ɫiˈd͡za/, valencià /me.taɫ.ɫiˈzaɾ/, /me.ta.ɫiˈzaɾ/

Verb[modifica]

me·tal·lit·zar trans., pron. ‎(pronominal metal·litzar-se)

  1. Fer que una substància adquireixi propietats metàl·liques.
  2. Adquirir una dependència del metall, dels diners.
  3. (pronominal) Formar-se un metall.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: metal·litzo, metal·litza, metal·litzem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2