meridionalis

Llatí

Adjectiu

merīdiōnālis m., f., merīdiōnāle n.

1. meridional

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	merīdiōnālis	merīdiōnāle		merīdiōnālēs	merīdiōnālia
Vocatiu	merīdiōnālis	merīdiōnāle		merīdiōnālēs	merīdiōnālia
Acusatiu	merīdiōnālem	merīdiōnāle		merīdiōnālēs	merīdiōnālia
Genitiu	merīdiōnālis			merīdiōnālium
Datiu	merīdiōnālī			merīdiōnālibus
Ablatiu	merīdiōnālī			merīdiōnālibus

Descendents

• Anglès: meridional
• Castellà: meridional
• Català: meridional
• Francès: méridional
• Gallec: meridional
• Italià: meridionale
• Occità: meridional
• Sicilià: miridiunali
• Vènet: meridional

Vegeu també

• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «meridionalis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.