meridionalis
Llatí[modifica]
Adjectiu[modifica]
merīdiōnālis m., f., merīdiōnāle n.
Declinació[modifica]
Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.
| Cas | Singular | Plural | |||
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | merīdiōnālis | merīdiōnāle | merīdiōnālēs | merīdiōnālia | |
| Vocatiu | merīdiōnālis | merīdiōnāle | merīdiōnālēs | merīdiōnālia | |
| Acusatiu | merīdiōnālem | merīdiōnāle | merīdiōnālēs | merīdiōnālia | |
| Genitiu | merīdiōnālis | merīdiōnālium | |||
| Datiu | merīdiōnālī | merīdiōnālibus | |||
| Ablatiu | merīdiōnālī | merīdiōnālibus | |||
Descendents[modifica]
- Anglès: meridional
- Castellà: meridional
- Català: meridional
- Francès: méridional
- Gallec: meridional
- Italià: meridionale
- Occità: meridional
- Sicilià: miridiunali
- Vènet: meridional
Vegeu també[modifica]
- Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «meridionalis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.