mergo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmɛr.ɡoː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu mezg-.

Verb[modifica]

mergō ‎(1a present?), mergis ‎(2a present), mergere ‎(infinitiu), mersī ‎(perfet), mersum ‎(supí)

  1. ficar en aigua, penetrar
    «aves, quae se in mari mergunt» [1]
    Les aus que es fiquen al mar...
  2. fusionar, mesclar, incorporar, unir
    «caelum mergens sidera» [2]
    el cel, del què formen part les estrelles

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, Natura Deorum II, 49,124
  2. Marc Anneu Lucà, Pharsalia