merdufai

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mər.duˈfaj/, occidental /meɾ.ðuˈfaj/
• Rimes: -aj
• Etimologia: Del nom propi jueu medieval Merdofay, per analogia amb merda.

Nom

merdufai m. ‎(plural merdufais, femení merdufaia)

1. (eivissenc) Persona de baixa moral i educació.
2. (eivissenc) Nen malcriat.

Derivats

• esmerdufall

Miscel·lània

• Síl·labes: mer·du·fai (3)
• Heterograma de 8 lletres (adefimru)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, EEiF