menhir

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /mənˈir/, occidental /menˈiɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Del francès menhir, segle XIX, del bretó menhir, de men ‎(«pedra») i hir ‎(«llarga»).

Nom[modifica]

menhir m. ‎(plural menhirs)

  1. Construcció megalítica prehistòrica consistent en una sola pedra plantada verticalment a terra.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: men·hir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ehimnr)

Vegeu també[modifica]