medul·lar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mə.ðuɫˈɫar/, /mə.ðuˈɫar/
	balear /mə.ðuɫˈɫaɾ/
Occidental:	/me.ðuɫˈɫaɾ/, /me.ðuˈɫaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De medul·la i el sufix -ar, segle XIX.

Adjectiu

medul·lar inv. ‎(plural medul·lars)

1. (anatomia) Corresponent o pertanyent a la medul·la.

   «Pende, però, considera com símptomes d'insuficiència cortico-suprarenal la caquèxia amb hipocolesterinèmia, l'adinàmica muscular i psíquica, l'estat hipogàstric general i el hipogenitalisme i la hipotròfia mamària i com símptomes d'insuficiència predominantment medul·lar, la melanodèrmia, l'astènia amb hipotònia cardio-vascular i el síndroma de la hipotonia simpàtica amb hipervagotonia relativa.» (Leandre Cervera, Fisiologia, fisiopatologia i clínica de les glándules de secreció interna, 1926)

2. Que té consistència o aspecte de medul·la.
3. (medicina) Que constitueix (una part de determinades vísceres) la porció central o més interna.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: medullary ^(en)
• Castellà: medular ^(es)
• Francès: médullaire ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: me·dul·lar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot, ésAdir