Vés al contingut

meditor

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmɛ.dɪ.tɔr/
  • Etimologia: Els lingüistes Lewis i Short el relacionen amb el sànscrit madha («saviesa») i amb els termes en grec antic μάθος ‎(máthos), μανθάνω ‎(manthánō), μῆδος ‎(mêdos, «pensament»).[1] Pokorny el relaciona amb l'arrel indoeuropea *med- («mesurar») que també va donar el terme modus.[2]

Verb

[modifica]

meditor ‎(1a present?), meditāris ‎(2a present), meditārī ‎(infinitiu), meditātus sum ‎(supí)

  1. meditar, pensar, reflexionar
    Quae meditare, quaeso, dies et noctes
    Medita-ho, t'ho prego, nit i dia.
  2. maquinar, ordir, idear
    Tu ut ullam fugam meditere, tu ut ullum exilium cogites?
    Tu, que ordeixes una fuga, tu que somies amb un exili?
  3. practicar, treballar, esforçar-se
    In primis meditemur illud, ut haec patientia dolorum in omni genere se aequabilem praebeat.
    Abans que res, treballem perquè aquesta paciència en el patiment sigui igual en tots els casos.

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879, mĕdĭtor
  2. Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1959, p.705-706