meditor
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈmɛ.dɪ.tɔr/
- Etimologia: Els lingüistes Lewis i Short el relacionen amb el sànscrit madha («saviesa») i amb els termes en grec antic μάθος (máthos), μανθάνω (manthánō), μῆδος (mêdos, «pensament»).[1] Pokorny el relaciona amb l'arrel indoeuropea *med- («mesurar») que també va donar el terme modus.[2]
Verb
[modifica]meditor (1a present?), meditāris (2a present), meditārī (infinitiu), meditātus sum (supí)
- meditar, pensar, reflexionar
- Quae meditare, quaeso, dies et noctes
- Medita-ho, t'ho prego, nit i dia.
- maquinar, ordir, idear
- Tu ut ullam fugam meditere, tu ut ullum exilium cogites?
- Tu, que ordeixes una fuga, tu que somies amb un exili?
- practicar, treballar, esforçar-se
- In primis meditemur illud, ut haec patientia dolorum in omni genere se aequabilem praebeat.
- Abans que res, treballem perquè aquesta paciència en el patiment sigui igual en tots els casos.