mecànic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈka.nik/, occidental /meˈka.nik/
• Rimes: -anik
• Etimologia: Del llatí mechanĭcus, del grec antic μηχανικός ‎(mēkhanikós), de μηχανή ‎(mēkhanḗ, «màquina»), segle XIV. Compareu amb màquina provinent del grec dòric en lloc del grec àtic.

Adjectiu

mecànic m. ‎(femení mecànica, plural masculí mecànics, plural femení mecàniques)

1. Que succeeix de forma automàtica, sense la intervenció d'una persona.
2. Relacionat amb les màquines i els mecanismes.
3. Acte en què no intervé el pensament.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: mechanisch ^(de)
• Anglès: mechanical ^(en)
• Belarús: механі́чны ^(be) ‎(mekhanitxni)
• Búlgar: механи́чен ^(bg) ‎(mekhanitxen)
• Castellà: mecánico ^(es)
• Danès: mekanisk ^(da)
• Eslovac: mechanický ^(sk)
• Eslovè: meháničen ^(sl)
• Esperanto: meĥanika ^(eo)
• Finès: mekaaninen ^(fi)
• Francès: méchanique ^(fr)
• Gallec: mecánico ^(gl)
• Grec: μηχανικός ^(el) ‎(mikhanikós)
• Grec antic: μηχανικός ^(grc) ‎(mēkhanikós)
• Hongarès: mechanikai ^(hu)
• Indonesi: mekanis ^(id)
• Italià: meccanico ^(it)
• Letó: mehānisks ^(lv)
• Malai: mekanikal ^(ms)
• Neerlandès: mechanisch ^(nl)
• Noruec: mekanisk ^(no)
• Polonès: mechaniczny ^(pl)
• Portuguès: mecânico ^(pt)
• Romanès: mecanic ^(ro)
• Rus: механи́ческий ^(ru) ‎(mekhanítxeski)
• Suec: mekanisk ^(sv)
• Txec: mechanický ^(cs)
• Ucraïnès: механі́чний ^(uk) ‎(mekhanitxni)

Nom

mecànic m. ‎(plural mecànics, femení mecànica)

1. Treballador d'un taller de reparació d'automòbils.

Traduccions

Traduccions

• Asturià: mecánicu ^(ast)

Miscel·lània

• Síl·labes: me·cà·nic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot