matines

Potser volíeu: matinés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈti.nəs/, occidental /maˈti.nes/
• Rimes: -ines
• Etimologia: Del llatí [horas] matutinas ‎(«l’hora de la pregària matinal», literalment «hores matinals»), segle XIV. Doblet de matí.

Nom

matines f. ‎(plurale tantum)

1. Pregària de primera hora del matí, o de matinada, corresponent a la primera de les hores canòniques.

Variants

• maitines (valencià)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: matins ^(en)
• Castellà: maitines ^(es) m. pl.
• Francès: matines ^(fr) f. pl.
• Italià: mattutino ^(it) m.

Verb

matines

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de matinar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb matinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ti·nes (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeimnst)
• Anagrames: amisten, imantes, imantés, maniste, matisen, tamisen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC