marrares

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /məˈra.ɾəs/, occidental /maˈra.ɾes/
  • Rimes: -aɾes
  • Anagrama: esmarrar

Verb[modifica]

mar·ra·res

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de marrar
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar