marrara

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: marrarà


Català
[modifica]

Verb[modifica]

mar·ra·ra

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar
  2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar


Basc
[modifica]

Nom[modifica]

marrara

  1. al·latiu definit singular de marra