marràs

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈras/, occidental /maˈras/
• Rimes: -as
• Etimologia: Del català antic marra ‎(‘arpó de l'àncora’), aquest del llatí marra ‎(‘arpó’).

Nom

marràs m. ‎(plural marrassos)

1. Destral de dos talls.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: marrazo ^(es) m.

Verb

marràs

1. (balear) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar.
2. (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ràs (2)