marràs

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /məˈras/, occidental /maˈras/
  • Rimes: -as
  • Etimologia: Del català antic marra ‎(«arpó de l'àncora»), aquest del llatí marra ‎(«arpó»).

Nom[modifica]

marràs m. ‎(plural marrassos)

  1. Destral de dos talls.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

marràs

  1. (balear) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar
  2. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mar·ràs (2)