marràreu

Potser volíeu: marrareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈra.ɾəw/, occidental /maˈra.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

marràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de marrar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·rà·reu (3)
• Anagrames: arruarem, arruàrem