marràrem

Potser volíeu: marrarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈra.ɾəm/, occidental /maˈra.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

marràrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de marrar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·rà·rem (3)