marmessor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /mər.məˈso/

Occidental: nord-occidental /mar.meˈso/, valencià /maɾ.meˈsoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí manūmĭssor, segle XIV, de a manu emittere ‎(«deixar anar [un esclau] de la mà de l'amo»).

Nom

marmessor m. ‎(plural marmessors, femení marmessora)

1. Persona encarregada de complir i d'executar la darrera voluntat d'una altra persona, d'administrar els béns hereditaris.

Variants

• (arcaismes) Marmesor .

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Testamentsvollstrecker ^(de)
• Anglès: executor ^(en) (will)

• Castellà: albacea ^(es)
• Francès: exécuteur testamentaire ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·mes·sor (3)
• Anagrama: masmorres

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot