marmessor

Català

Oriental:	/mər.məˈso/
Occidental:	nord-occidental /mar.meˈso/, valencià /maɾ.meˈsoɾ/

Rimes: -o(ɾ)
Etimologia: Del llatí manūmĭssor, segle XIV, de a manu emittere ‎(«deixar anar [un esclau] de la mà de l'amo»).

marmessor m. ‎(plural marmessors, femení marmessora)

Persona encarregada de complir i d'executar la darrera voluntat d'una altra persona, d'administrar els béns hereditaris.