marmessor
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /mər.məˈso/
- Occidental: nord-occidental /mar.meˈso/, valencià /maɾ.meˈsoɾ/
- Rimes: -o(ɾ)
- Etimologia: Del llatí manūmĭssor, segle XIV, de a manu emittere («deixar anar [un esclau] de la mà de l'amo»).
Nom[modifica]
marmessor m. (plural marmessors, femení marmessora)
- Persona encarregada de complir i d'executar la darrera voluntat d'una altra persona, d'administrar els béns hereditaris.
Variants[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: mar·mes·sor (3)
- Anagrama: masmorres