maritimus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈrɪ.tɪ.mʊs/

Adjectiu

maritimus m., maritima f., maritimum n.

1. marítim

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	maritimus	maritima	maritimum		maritimī	maritimae	maritima
Vocatiu	maritime	maritima	maritimum		maritimī	maritimae	maritima
Acusatiu	maritimum	maritimam	maritimum		maritimōs	maritimās	maritima
Genitiu	maritimī	maritimae	maritimī		maritimōrum	maritimārum	maritimōrum
Datiu	maritimō	maritimae	maritimō		maritimīs
Ablatiu	maritimō	maritimā	maritimō		maritimīs

Sinònims

• marinus

Variants

• maritumus

Relacionats

• maritimensis

Compostos i expressions

• Maritima Abitacorum

Descendents

• Anglès: maritime
• Castellà: marítimo
• Català: marítim
• Francès: maritime
• Italià: marittimo
• Portuguès: marítimo

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «maritimus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 950.
• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «maritimus». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.