margine

Català

Verb

margine

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marginar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marginar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marginar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marginar

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·gi·ne (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegimnr)
• Anagrames: agrimen, armegin, enagrim, geminar, germani, maregin, margeni, margení

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmar.ɡɪ.nɛ/

Nom

margine

1. ablatiu singular de margō