marfuga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈfu.ɣə/, occidental /maɾˈfu.ɣa/
• Rimes: -uɡa

Nom

marfuga f. ‎(plural marfugues)

1. Pigota o verola en el bestiar i, per extensió, epidèmia.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: morriña ^(es), epidemia ^(es), constelación ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·fu·ga (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 138.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB