marcolfa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mərˈkɔɫ.fə/
Occidental:	nord-occidental /marˈkɔɫ.fa/
	valencià /maɾˈkɔɫ.fa/, /maɾˈkɔɫ.fɔ/

• Etimologia: De l'italià Marcolfa, nom de la muller de Bertoldo a Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno , recull de narracions populars italianes, femení de Marcolfo, d'un germànic *Markulf, de *markō ‎(‘frontera, marca’) i *wulfaz ‎(‘llop’), segle XX. Compareu amb l’italià marcolfo ‎(‘persona grossera’).

Nom

marcolfa f. ‎(plural marcolfes)

1. Prostituta, dona menyspreable.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·col·fa (3)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB