mansuefacio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /man.sʊ.eːˈfa.kɪ.oː/
• Etimologia: Compost de mansues i facio, «fer mans».

Verb

mānsuēfaciō ‎(1a present^?), mānsuēfacīs ‎(2a present), mānsuēfacere ‎(infinitiu), mānsuēfēcī ‎(perfet), mānsuēfactum ‎(supí)

1. amansar, domesticar, domar

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vocabolario Etimologico di Pianigiani, 1903.