manotege

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ma·no·te·ge

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manotejar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb manotejar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb manotejar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb manotejar