manlleutar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məɲ.ʎəwˈta/
Occidental:	nord-occidental /maɲ.ʎewˈta/
	valencià /maɲ.ʎewˈtaɾ/, /maɲ.ʎewˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: manlleutà
• Etimologia: De manlleuta, segle XIV.

Verb

manlleutar trans.

1. Donar fiança.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	manlleutar			haver manlleutat
gerundi	manlleutant			havent manlleutat
participi	manlleutat, manlleutada, manlleutats, manlleutades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	manlleuto	manlleutes	manlleuta	manlleutem	manlleuteu	manlleuten
	manlleute						val
	manlleuti						sept
	manlleut			manlleutam	manlleutau		bal
imperfet	manlleutava	manlleutaves	manlleutava	manlleutàvem	manlleutàveu	manlleutaven
passat simple	manlleutí	manlleutares	manlleutà	manlleutàrem	manlleutàreu	manlleutaren
futur	manlleutaré	manlleutaràs	manlleutarà	manlleutarem	manlleutareu	manlleutaran
condicional	manlleutaria	manlleutaries	manlleutaria	manlleutaríem	manlleutaríeu	manlleutarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	manlleuti	manlleutis	manlleuti	manlleutem	manlleuteu	manlleutin
	manlleute	manlleutes	manlleute			manlleuten	occ, bal
imperfet	manlleutés	manlleutessis	manlleutés	manlleutéssim	manlleutéssiu	manlleutessin
		manlleutesses		manlleutéssem	manlleutésseu	manlleutessen
	manlleutàs	manlleutassis	manlleutàs	manlleutàssim	manlleutàssiu	manlleutassin	bal
		manlleutasses		manlleutàssem	manlleutàsseu	manlleutassen	val, bal (1)
	manlleutara	manlleutares	manlleutara	manlleutàrem	manlleutàreu	manlleutaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	manlleuta	manlleuti	manlleutem	manlleuteu	manlleutin
	–				manlleutau		bal
	–		manlleute			manlleuten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... manlleutat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... manlleutar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... manlleutat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... manlleutat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... manlleutat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... manlleutat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... manlleutar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... manlleutat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... manlleutat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... manlleutat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: manlleuto, manlleuta, manlleutem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Castellà: afianzar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: man·lleu·tar (3)
• Anagrames: amullerant, antullarem, antullàrem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. (en línia)