manducares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mən.duˈka.ɾəs/, occidental /man.duˈka.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

manducares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de manducar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb manducar.

Miscel·lània

• Síl·labes: man·du·ca·res (4)