mandrejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /mən.dɾəˈʒa/, balear /mən.dɾəˈd͡ʒa/, /mən.dɾəˈʒa/
Occidental: nord-occidental /man.dɾeˈʒa/, valencià /man.dɾeˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

man·dre·jar intr.

  1. Actuar amb mandra, sense pressa, no atenent a les obligacions.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: mandrejo, mandreja, mandregem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]