majoraren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mə.ʒuˈɾa.ɾən/
	balear /mə.ʒoˈɾa.ɾən/, /mə.ʒuˈɾa.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /ma.ʒoˈɾa.ɾen/, valencià /ma.d͡ʒoˈɾa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

majoraren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de majorar
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb majorar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·jo·ra·ren (4)
• Anagrames: ajornarem, ajornàrem, marranejo, ormejaran