magre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈma.ɣɾə/, occidental /ˈma.ɣɾe/
• Etimologia: Del llatí macer ‎(«prim»), segle XIV

Adjectiu

magre m. ‎(femení magra, plural invariable magres)

1. Que té poc greix.

   -La melsa s'inclou als embotits i indica el d'aquest embotit occità que, originàriament, es feia amb el fetge i la melsa del porc, papada, cotnes, retallons, però que ara es fa amb carn magra.

   -A la segona li va obrir un home magre, ossut, escanyolit,

Sinònims

• prim, sec

Antònims

• gras

Traduccions

Traduccions

• Anglès: meager ^(en)
• Castellà: magro ^(es)
• Francès: maigre ^(fr)

• Italià: magro ^(it)
• Llengua de signes catalana: PRIM ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·gre (2)
• Anagrames: germà, marge

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB