mago

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈma.ɣo\

Americà: alt /ˈma.ɡo/, baix \ˈma.ɣo\

• Rimes: -aɡo
• Etimologia: Del llatí magus, del grec antic μάγος ‎(mágos).

Nom

mago m. ‎(plural magos, femení maga)

1. màgic, mag, il·lusionista
2. fenomen (persona que destaca)
3. (històric) mag (Pèrsia, Zoroastre)

Derivats

• Reyes Magos

Relacionats

• magia

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·go (2)
• Anagrames: gamo, -gamo, gamo-, moga

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mago

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.ɡoː/

Adjectiu

magō

1. datiu masculí singular de magus
2. datiu neutre singular de magus
3. ablatiu masculí singular de magus
4. ablatiu neutre singular de magus

Nom

magō

1. datiu singular de magus
2. ablatiu singular de magus