mactus
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈmak.tʊs/
- Etimologia: Potser d'un verb *magere («magnificar»).
Adjectiu[modifica]
mactus m., macta f., mactum n.
- glorificat, honorat, venerat
- «Macte hoc porco piaculo immolando esto.» (Marc Cató Censori, De Re Rustica, 139)
- Oh, déu glorificat, accepta el sacrifici d'aquest porc
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | mactus | macta | mactum | mactī | mactae | macta | |
| Vocatiu | macte | macta | mactum | mactī | mactae | macta | |
| Acusatiu | mactum | mactam | mactum | mactōs | mactās | macta | |
| Genitiu | mactī | mactae | mactī | mactōrum | mactārum | mactōrum | |
| Datiu | mactō | mactae | mactō | mactīs | |||
| Ablatiu | mactō | mactā | mactō | mactīs | |||
Notes[modifica]
Emprat gairebé exclusivament en vocatiu.