macilento

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ma.θiˈlen.to/, meridional \ma.θiˈleŋ.to\
Americà: alt /m(a).siˈlen.to/, baix \ma.siˈleŋ.to\, austral /ma.siˈlen.to/

Adjectiu[modifica]

ma·ci·len·to m. ‎(femení macilenta, plural masculí macilentos, plural femení macilentas)

  1. esgroguissat, pàl·lid, malaltís
    Y teme que ese color macilento, como de cosa enferma, termine por contagiar toda su obra hasta que se borre como si nunca hubiera existido.[1]—«I tem que aquest color esgroguissat, com de cosa malalta, acabi per contagiar tota la seva obra fins que s'esborri com si mai hagués existit.»
    Segun el Padre Niqueto: cuerpo pequeño, ojos pequeños, y color macilento, fon señales de ingenio.[2]—«Segons el pare Niqueto: cos petit, ulls menuts i color pàl·lid són senyals d'intel·ligència.»
  2. demacrat, macilent, esquifit, secallós
    El Almirante fué hombre bien formado y de estatura más que mediana, la cara larga, los pómulos algo salientes, sin declinar a gordo ni macilento.[3]—«L'almirall era un home ben plantat i d'alçada més que mitjana, la cara allargada, els pòmuls una mica sortints, sense ser ni gras ni secallós.»

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Eva Díaz Pérez, El color de los ángeles, 2017
  2. Benito Jerónimo Feijóo, Teatro Crítico Universal o Discursos varios en todo género de materias, para desengaño de errores comunes, 1737
  3. Yakov Svet, Cristóbal Colón, 1996


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ma.kɪˈlɛn.toː/

Adjectiu[modifica]

macilentō

  1. datiu masculí singular de macilentus
  2. datiu neutre singular de macilentus
  3. ablatiu masculí singular de macilentus
  4. ablatiu neutre singular de macilentus