múltiple

Potser volíeu: multiple

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmuɫ.ti.pɫə/, occidental /ˈmuɫ.ti.pɫe/
• Etimologia: Del llatí científic multiplex ‎(«de molts plecs»), segle XX.

Adjectiu

múltiple inv. ‎(plural múltiples)

1. Que no és únic o simple, que es repeteix en més d'una ocasió.

   Les múltiples interpretacions d'un assumpte. Les múltiples aplicacions d'un producte.

Traduccions

Que no és únic

• Anglès: multiple ^(en)
• Castellà: múltiple ^(es)
• Francès: multiple ^(fr)

Adjectiu

múltiple m. ‎(femení múltipla, plural invariable múltiples)

1. Relatiu al nombre enter, que conté un altre enter una quantitat fixa de vegades.

Traduccions

Que conté un nombre de cops un altre nombre

• Anglès: multiple ^(en)
• Castellà: múltiplo ^(es)
• Francès: multiple ^(fr)

Nom

múltiple m. ‎(plural múltiples)

1. Nombre que conté un nombre enter una quantitat exacta de vegades.

   21 és múltiple de 3

Compostos i expressions

• mínim comú múltiple

Traduccions

Nombre

• Anglès: multiple ^(en)
• Castellà: múltiplo ^(es)
• Francès: multiple ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: múl·ti·ple (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈmul.ti.ple/

Americà: alt /ˈmul.t(i).ple/, baix /ˈmul.ti.ple/

• Etimologia: Del llatí multĭplex.

Adjectiu

múltiple inv. ‎(plural múltiples)

1. múltiple
2. (només en plural) molts

   Hay múltiples posibilidades.

   N'hi ha moltes possibilitats.

Antònims

• simple, único

Compostos i expressions

• esclerosis múltiple

Relacionats

• multiplicar
• múltiplo

Miscel·lània

• Síl·labes: múl·ti·ple (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre múltiple