màrfega

Potser volíeu: márfega

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmar.fə.ɣə/, occidental /ˈmaɾ.fe.ɣa/
• Etimologia: De l’àrab andalusí *márfaqa, segle XIV, de مِرْفَقَة ‎(mírfaqa, «coixí de seure»), de مِرْفَق ‎(mírfaq, «braç per recolzar-s’hi, colze»).

Nom

màrfega f. ‎(plural màrfegues)

1. Espècie de sac gran amb un forat al mig que, ple de palla o espart, serveix de matalàs.
2. Persona grossa, pesada i tosca.
3. Estora que sol ser d'escuma de poliuretà, o potser inflable, utilitzat com aïllant en els bivacs o en sessions de gimnàstica, per tal d'aïllar-se del terra.

Sinònims

• (matalàs): marafega (eivissenc), marfa (septentrional), màrfaga (arcaisme), màrfiga (nord-occidental, mallorquí), pallaritxo (alguerès), pallassa (septentrional), saconi (alguerès)

Traduccions

Sac que serveix de matalàs

• Castellà: jergón ^(es), márfega ^(es), márraga ^(es)

Persona grossa

• Castellà: jergón ^(es)

Estora aïllant

• Castellà: esterilla ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: màr·fe·ga (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 138.