Vés al contingut

lud

De Viccionari

Català antic

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈʎuð/
  • Etimologia: De luts, del llatí lūcem.

lud f.

  1. (preliterari) forma alternativa de luu
    «Per què tu deus portar aquesta palma de lud davant lo lit, e eu portaré lo seu cors ab los autres.» (Vides de sants rosselloneses, s. XIII)
    Per què tu has de portar aquesta palma de llum davant el llit, i jo portaré el seu cos amb els altres.

Vegeu també

[modifica]
  • Coromines, Joan. «DECat. V, 300a31-43». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.