lluentàreu

Potser volíeu: lluentareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʎu.ənˈta.ɾəw/, occidental /ʎu.enˈta.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

lluentàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de lluentar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb lluentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·en·tà·reu (4)