llonganissa

Català

Oriental:	central /ʎuŋ.ɡəˈni.sə/
	balear /ʎoŋ.ɡəˈni.sə/, /ʎuŋ.ɡəˈni.sə/
Occidental:	/ʎoŋ.ɡaˈni.sa/

Rimes: -isa
Etimologia: Del català antic longaniça, del llatí vulgar *lūcānīcia per influència de longus ‎(‘llong, llarg’), del clàssic lūcānica ‎(‘botifarra, llonganissa’), de lūcānicus ‎(‘de Lucània’) regió del sud d’Itàlia, segle XIV. Cognat del castellà longaniza i del portuguès linguiça.

llonganissa f. ‎(plural llonganisses)

Embotit llarg i prim de budell farcit de carn de porc picada i adobada amb espècies, que es deixa assecar.