llevàreu

Potser volíeu: llevareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎəˈβa.ɾəw/, balear /ʎəˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /ʎeˈβa.ɾew/
	valencià /ʎeˈva.ɾew/, /ʎeˈβa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

llevàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de llevar.

   [Vosaltres/vós] llevàreu o vau/vàreu llevar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb llevar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] llevéssiu, llevésseu, llevàsseu, llevàssiu o llevàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: lle·và·reu (3)

Català antic

Verb

llevàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de llevar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de llevar

Variants

• [1] llevàs, llevàrets
• [2] llevàssets, llevàsseu, llevàrets

Miscel·lània

• Síl·labes: lle·và·reu (3)