Vés al contingut

llepar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /ʎəˈpa/
balear /ʎeˈpa/, /ʎəˈpa/
Occidental:  nord-occidental /ʎeˈpa/
valencià /ʎeˈpaɾ/, /ʎeˈpa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: llepà
  • Etimologia: Probablement preromà, segle XIV

Verb[modifica]

llepar trans.

  1. Passar la llengua per una superfície.
  2. Passar fregant.
  3. Tacar per fregament.
  4. (figuradament) obtenir
  5. (figuradament) Adular sense finesa.
  6. (col·loquial, intransitiu) Resultar perjudicat.
    «Lleparàs perquè tantes declaracions contradictòries confrontades amb una versió monolítica i coherent de l’altra part ja han fet pujar la mosca al nas a la jutgessa.» (Toni Romero, Lleparàs, Dani Alves, 26 de gener de 2023)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: llepo, llepa, llepem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]