llefre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʎe.fɾə/, occidental /ˈʎe.fɾe/
• Etimologia: D'origen incert, segle XIX; potser té relació amb el basc nafur ‎(«golut») o lafur ‎(«lladre»), o bé de l'antic alt alemany leffur ‎(«llavi»).

Adjectiu

llefre inv. ‎(plural llefres)

1. Brut d'una substància greixosa.
2. llaminer

Traduccions

Brut

• Castellà: grasiento ^(es) m., pringoso ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: lle·fre (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB