llavió

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ʎə.βiˈo/, balear /ʎə.viˈo/

Occidental: nord-occidental /ʎa.βiˈo/, valencià /ʎa.viˈo/, /ʎa.βiˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: De llavi i el sufix -ó.

Nom

llavió m. ‎(plural llavions)

1. Peix de la família dels làbrids de color verd amb bandes longitudinals fosques (Symphodus tinca).

Sinònims

• blava, griva, llambrega, petarc, petard, roquer, rossinyol, saig, saig roquer, tord, tord flassader, tord gros
• (arcaismes, localismes) blaua, espedarc, espetarc, espetard, grévia, mariquita, petart, rosinyol, rossignol, ruqué, sabonero, satx, tabans, tort

Variants

• llabió, llebió, llevió, llivió, lluvió

Hiperònims

• peixos > làbrids

Traduccions

Traduccions: llavió

• Alemany: Bientfärbige ^(de), Pfauenlippfisch ^(de)
• Anglès: corkwing ^(en), peacock wrasse ^(en), sea peacock ^(en)
• Castellà: bodión ^(es), peto ^(es), señorita ^(es), tordo ^(es)

• Francès: crenilabre paon ^(fr), crénilabre paon ^(fr), paon de mer ^(fr)
• Italià: tordo pavone ^(it)
• Suec: påfågelsnultra ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·vi·ó (3)
• Anagrama: lloavi

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Termcat