llauro

Potser volíeu: Llauró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʎaw.ɾu/, occidental /ˈʎaw.ɾo/
• Etimologia: De llaurar.

Verb

llauro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llaurar
2. (nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llaurar
3. (nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llaurar

Variants

• [1] llaure, llau, llauri
• [2,3] llauri, llaure

Nom

llauro m. ‎(plural llauros)

1. (valencià, pejoratiu) llaurador
2. (valencià, pejoratiu) Persona rude, rústega, un aixafaterrossos

Miscel·lània

• Síl·labes: llau·ro (2)
• Anagrama: rollau

Vegeu també

• Obres de referència: DNV