llaure

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈʎaw.ɾe/
• Rimes: -awɾe

Verb

llaure

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llaurar.

   Forma valenciana: [jo] llauro, llaure, llaur o llauri.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llaurar.

   [Que jo] llauri o llaure.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llaurar.

   [Que ell/ella/vostè] llauri o llaure.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llaurar.

   Llauri o llaure [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: llau·re (2)
• Anagrames: lleurà, ralleu, Ralleu, ullaré, ullera