llaur

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈʎawɾ/, balear /ˈʎawɾ/
	alguerès /ʎawˈɾet͡ʃ/
Occidental:	/ˈʎawɾ/

(col·loquialment per influència del sasserès però s'escriu amb forma regular)

Verb

llaur

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llaurar

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] llauro, llaure, llaur o llauri.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: llura, rulla, rullà, ullar