llau

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

[1] Del llatí lābe(m), acusatiu de labes ‎(«caiguda, esfondrament»), de lābor ‎(«lliscar»), segle XII.
[2] Del llatí laude(m), acusatiu de laus.

Nom[modifica]

llau f. ‎(plural llaus)

  1. allau
  2. (pallarès, ribagorçà) Barranc petit sec i curt o llit per on rodola l'allau.

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

llau m. ‎(plural llaus)

  1. (arcaisme) lloança
    «...e un mariner per nom en Berenguer de Ventayola qui era del Llobregat crida lo llaus del benauenturat senct Pere» (Crònica de Muntaner, s. XIV)

Vegeu també[modifica]