llau

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí labes, substantiu derivat del verb labi, amb el significat original de «caiguda, ensorrada o esllavissada de terres». En català medieval, passà a designar un barranquet, lloc on l'aigua sobtada de la pluja produeix una forta erosió que de seguida es tradueix en esllavissades importants. En el darrer terç del segle xix s'estengué a una caiguda d'una massa de neu que produeix el mateix efecte.
  • Anagrames: llua, ulla, ullà

Nom[modifica]

llau m. ‎(plural llaus)

  1. Allau.
  2. (Pirineu) Barranquet sec i curt o llit per on rodola l'allau.
  3. Lloança, llaor.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Coromines, Joan. "Llau". A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa de Pensions "La Caixa", 1993. ISBN 84-7256-248-4.
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot