llau

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈʎaw/
  • Rimes: -aw
  • Etimologia:
[1] Del llatí lābe(m), acusatiu de lābēs ‎(«caiguda, esfondrament»), de lābor ‎(«lliscar»), segle XII. Doblet del préstec italià lava.
[2] Del llatí laude(m), acusatiu de laus.

Nom[modifica]

llau f. ‎(plural llaus)

  1. allau
  2. (pallarès, ribagorçà) Barranc petit sec i curt o llit per on rodola l'allau.

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

llau m. ‎(plural llaus)

  1. (arcaisme) lloança
    «E un mariner per nom en Berenguer de Ventayola qui era del Llobregat crida lo llaus del benauenturat senct Pere.» (Crònica de Muntaner, s. XIV)

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]