llau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʎaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia:

[1] Del llatí lābe(m), acusatiu de lābēs ‎(«caiguda, esfondrament»), de lābor ‎(«lliscar»), segle XII. Doblet del préstec italià lava.

[2] Del llatí laude(m), acusatiu de laus.

Nom

llau f. ‎(plural llaus)

1. allau
2. (pallarès, ribagorçà) Barranc petit sec i curt o llit per on rodola l'allau.
3. (Alt Urgell) Petit barranc sec que sols baixa quan plou. S'hi pot trobar petits bassals en època hivernal així com bolets a les vores al llarg de la tardor.

Derivats

• allau

Nom

llau m. ‎(plural llaus)

1. (arcaisme) lloança

   «E un mariner per nom en Berenguer de Ventayola qui era del Llobregat crida lo llaus del benauenturat senct Pere.» (Crònica de Muntaner, s. XIV)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: llua, ulla, ullà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB