llaminejar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎə.mi.nəˈʒa/
	balear /ʎə.mi.nəˈd͡ʒa/, /ʎə.mi.nəˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /ʎa.mi.neˈʒa/
	valencià /ʎa.mi.neˈd͡ʒaɾ/, /ʎa.mi.neˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: llaminejà
• Etimologia: De llaminar i el sufix -ejar, segle XIV.

Verb

llaminejar intr.

1. Menjar llaminadures.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	llaminejar			haver llaminejat
gerundi	llaminejant			havent llaminejat
participi	llaminejat, llaminejada, llaminejats, llaminejades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llaminejo	llamineges	llamineja	llaminegem	llaminegeu	llaminegen
	llaminege						val
	llaminegi						sept
	llamineig			llaminejam	llaminejau		bal
imperfet	llaminejava	llaminejaves	llaminejava	llaminejàvem	llaminejàveu	llaminejaven
passat simple	llaminegí	llaminejares	llaminejà	llaminejàrem	llaminejàreu	llaminejaren
futur	llaminejaré	llaminejaràs	llaminejarà	llaminejarem	llaminejareu	llaminejaran
condicional	llaminejaria	llaminejaries	llaminejaria	llaminejaríem	llaminejaríeu	llaminejarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llaminegi	llaminegis	llaminegi	llaminegem	llaminegeu	llaminegin
	llaminege	llamineges	llaminege			llaminegen	occ, bal
imperfet	llaminegés	llaminegessis	llaminegés	llaminegéssim	llaminegéssiu	llaminegessin
		llaminegesses		llaminegéssem	llaminegésseu	llaminegessen
	llaminejàs	llaminejassis	llaminejàs	llaminejàssim	llaminejàssiu	llaminejassin	bal
		llaminejasses		llaminejàssem	llaminejàsseu	llaminejassen	val, bal (1)
	llaminejara	llaminejares	llaminejara	llaminejàrem	llaminejàreu	llaminejaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	llamineja	llaminegi	llaminegem	llaminegeu	llaminegin
	–				llaminejau		bal
	–		llaminege			llaminegen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... llaminejat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... llaminejar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... llaminejat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... llaminejat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... llaminejat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... llaminejat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... llaminejar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... llaminejat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... llaminejat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... llaminejat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: llaminejo, llamineja, llaminegem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: to eat delicacies ^(en)
• Castellà: golosinear ^(es)
• Francès: manger des friandises ^(fr)
• Italià: ghiottoneggiare ^(it)
• Portuguès: gulosar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·mi·ne·jar (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot