lladrunyar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ʎə.ðɾuˈɲa/
Occidental: nord-occidental /ʎa.ðɾuˈɲa/, valencià /ʎa.ðɾuˈɲaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: lladrunyà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *latroniare, segle XIII, de latro ‎(«lladre»).

Verb[modifica]

lladrunyar intr.

  1. Robar sempre que es presenta l’ocasió.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: lladrunyo, lladrunya, lladrunyem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lla·dru·nyar (3)

Vegeu també[modifica]