llàntia

Català

Nom

llàntia f. ‎(plural llànties)

1. Guarnició de plata, llautó, etc. en forma de bacina amb capitell, del qual penja per mitjà de cadenes, i en mig se col·loca un vas de vidre que s'usava en les cases per tenir llum en l'escala.
2. Taca d'oli.
3. Cosa coneguda.

Sinònims

• fanal, farola, llanterna, llum.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: lámpara ^(es) [1,3]
• Castellà: lamparón ^(es) [2]

• Llatí: lampas ^(la) [1]

Miscel·lània

• Síl·labes: llàn·ti·a (3)
• Anagrames: aïllant, antillà, atallin, llatina, natilla

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.