liró

Català

Un liró Glis glis

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɫiˈɾo/
• Rimes: -o
• Etimologia: [1] Del castellà lirón, del llatí *glironis, de glīs.
• Etimologia: [2] Del caló català liló ‎(«boig»), del romaní dilo, del sànscrit दीन ‎(dīna, «miserable»). Cognat de l’alemany austríac Dillo.

Nom

liró m. ‎(plural lirons)

1. Mamífer de la família dels glírids, rosegador i arborícola, de petites dimensions, de llarga hibernació (Glis glis).

Sinònims

• rata dormidora grisa

Traduccions

Traduccions

• Anglès: edible dormouse ^(en)
• Asturià: llirón ^(ast) m., llira ^(ast) f., ratu ablaneru ^(ast) m.
• Castellà: lirón ^(es) m.
• Francès: loir gris ^(fr) m.
• Italià: ghiro ^(it) m.

Adjectiu

liró m. ‎(femení lirona, plural masculí lirons, plural femení lirones)

1. beneit, ximple

   «El vell només parlava tahitià, les nenes parlaven francès, però eren lleugerament lirones. Observo que no tenen gens de ganes de complaure.» (Josep M. de Sagarra, La ruta blava, 1964)

Nom

liró m. ‎(plural lirons, femení lirona)

1. beneit, ximple

   «Aquest home no l'acabo d'entendre. Tan aviat sembla un murri com un liró. És un bon noi, però crec que li falta algun cargol.» (Joan Oliver, El criat de dos amos, 1963)

Miscel·lània

• Síl·labes: li·ró (2)
• Anagrames: orli, orlí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat