linkare

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /liŋˈkaː.re/
• Rimes: -are
• Etimologia: De link i la desinència -are, de l'anglès link, de l'anglès mitjà linke o lenke.

Verb

linkare trans.

1. (informàtica) enllaçar

Conjugació

Primera conjugació tema a, auxiliar avere

Formes no personals	present			passat
infinitiu	linkare			avere linkato
gerundi	linkando			avendo linkato
participi	linkante			linkato
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	linko	linki	linka	linkiamo	linkate	linkano
imperfet	linkavo	linkavi	linkava	linkavamo	linkavate	linkavano
passat	linkai	linkasti	linkò	linkammo	linkaste	linkarono
futur	linkerò	linkerai	linkerà	linkeremo	linkerete	linkeranno
condicional	linkerei	linkeresti	linkerebbe	linkeremmo	linkereste	linkerebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	linki	linki	linki	linkiamo	linkiate	linkino
imperfet	linkassi	linkassi	linkasse	linkassimo	linkaste	linkassero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		linka, non linkare	linki	linkiamo	linkate	linkino

Miscel·lània

• Síl·labes: lin·kà·re (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeiklnr)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre linkare
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dizionario Italiano Olivetti sobre linkare